Com hauria de ser l’educació del segle XXI?
Tenim escoles del segle XIX, professorat del segle
XX i alumnes del segle XXI. Aquesta frase, molt popular a les xarxes socials,
resumeix quina és la situació actual de l’ensenyament. Vivim en una societat
canviant. Mentre, el coneixement avança, el sistema educatiu està ancorat al
passat.
Tal com diu Marc Prensky, (2006), el sistema
escolar occidental va néixer per a donar respostes a unes necessitats creades
amb la societat del segle XIX, i més concretament articulada a través de
l’invent del segle XVI, la impremta.
L’escola del segle XIX va estructurar el seu sistema educatiu al voltant
de la documentació escrita, classificada i organitzada amb el format anomenat
llibre de text. Actualment estem utilitzant aquest llibre com a eina pedagògica
principal i gairebé única, però l’invent del segle XXI és ben diferent i
divers. La societat ha patit un fort canvi amb la globalització de l’economia,
uns forts corrents migratoris i la revolució de les tecnologies de la
informació i la comunicació. Per tant, l’escola, té l’obligació d’adaptar-se a
aquests canvis i oferir una educació que permeti a l’alumnat sobreviure a
aquesta nova era.
Tal com deia Heràclit, la naturalesa fonamental de
les coses és el canvi i s’ha de produir si no volem continuar convivint amb un
21% de fracàs escolar.
La societat actual que ens representa avança molt
ràpidament i contínuament s’està actualitzant i adaptant aquests canvis. Està apareixent
un nou model de desenvolupament social i econòmic que produeix una millora en
el benestar i en el coneixement de les persones. En aquest sentit, és
innegociable educar els alumnes perquè s’adaptin a aquests canvis i se sentin
útils en aquesta societat. En aquest context, serà imprescindible un increment substancial
del nivell de formació de tota la població.
Les noves tecnologies estan a l’ordre del dia i ens
hem d’adaptar a elles. Aquesta nova tecnologia, però, no l’hem d’entendre com a
eina facilitadora d’aprenentatge, si no que ha de ser l’ambient en el qual es
desenvolupa tant el professor com l’alumnat. Els centres educatius s’han
d’adaptar a l’època que ens toca viure i a més, a la manera d’aprendre de
l’alumnat, perquè al cap i a la fi, el nostre treball com a docents no es basa
únicament en ensenyar, es basa principalment en que l’alumnat aprengui a
transformar la informació en coneixement.
“La meta
principal de la educación es desarrollar hombres que sean capaces de hacer
cosas nuevas, no simplemente de repetir lo que otras generaciones han hecho;
hombres que sean creativos, inventores y descubridores. La segunda meta de la
educación es la de formar mentes que sean críticas, que puedan verificar y no
aceptar todo lo que se les ofrece” (Jean Piaget).
El repte que tenim està en que els centres educatius
innovin no només en tecnologia, si no en les seves concepcions i pràctiques
pedagògiques. Això significa modificar el model actual d’ensenyament –
aprenentatge de l’alumnat. Un sistema pedagògic basat principalment en
l’aprendre a aprendre. Al cap i a la fi,
el protagonista de l’aprenentatge ha de ser l’alumnat.
Anant una mica més enllà, ens trobem també que en
la societat actual l’educació i la formació es produeixen en una gran
diversitat d’espais en un procés llarg de la vida i en el qual agents molts
diferents hi juguen papers molt importants. Al tradicional paper de la família
i de l’escola s’hi ha anat afegint molts altres actors com les activitats en el
lleure, els mitjans de comunicació, les tecnologies de la informació, les
xarxes socials o els espais interactius. Amb finalitats i dimensions molt
diverses, aquests sectors juguen cada cop més un paper fonamental en
l’intercanvi d’informació i la creació de coneixement.
Per tant doncs, el paper de les escoles i d’aquests
professors passa de ser del que transmet continguts, cap al que guia als
alumnes a organitzar, seleccionar, valorar i compartir la informació que
obtenen per ells mateixos.
L’educació ha de tenir en compte molts més factors
que els que sembla que actualment controla i s’ha d’adaptar a ells. Cal aprofitar
la digitalització i el treball en xarxa a nivell personal i social perquè això
ens permetrà personalitzar els aprenentatges i fer-ho de forma col·lectiva i
crítica. Jubany (2014), internet aporta una nova dimensió inimaginable al fet
educatiu.
ROGER SOLANAS JANÉ (18 - 11- 2015)
Universitat de Vic
